Centre de promoció econòmica i serveis a les empreses

Fonts de finançament

dinero 031

Diuen els principals estudis sobre la matèria, que una de les principals preocupacions de les persones emprenedores és l’accés als recursos financers necessaris per iniciar l’activitat.

En els darrers temps, el mercat financer ha desenvolupat nous productes financers específics per a persones emprenedores, i les administracions hem iniciat un camí per a col·laborar en solventar les necessitats d’aquelles persones que volen posar en marxa el seu projecte empresarial.

A continuació descriurem els principals productes que permeten canalitzar recursos financers, privats i institucionals, cap a les persones emprenedores que volen posar en marxa la seva empresa, ja sigui mitjançant operacions de crèdit en condicions preferents o mitjançant operacions d’intervenció en fons propis.

A l’enllaç que teniu a continuació trobareu informació dels ajuts, subvencions, finançament i serveis que ofereixen les diferents administracions i organismes.

El Capital Risc

planta
Què és el capital risc?

El capital risc consisteix en l’aportació de capital, generalment en forma d’accions de l’empresa, amb caràcter minoritari i de forma temporal, en empreses que no cotitzin a borsa, ni es dediquin a activitats financeres o del sector de la construcció, immobiliàries, etc.

Normalment, els fons de les empreses de capital risc provenen de grans inversors institucionals, bancs, caixes d’estalvis, fons de pensions, companyies d’assegurances, etc., o bé de grans empreses privades. Donat el temps necessari per recuperar la inversió, es requereix comptar amb aquest tipus d’accionistes capaços de mantenir elevades inversions a risc durant un període d’entre tres i cinc anys.

Diferències entre capital risc i finançament bancari.

El capital risc no requereix garanties ni avals personals dels accionistes de les empreses en les que inverteix, sinó que suposa tenir un soci més a l’empresa. El finançament bancari, normalment demana garanties i no s’involucra en la gestió.

Les aportacions, en el cas del capital risc, són, normalment, en forma de capital per la qual cosa no s’han de pagar interessos, però sí dividends en cas que l’empresa tingui beneficis i decideixi repartir-los.

El capital risc aporta una participació activa als consells d’administració i en el seguiment de les empreses participades. En el cas del finançament bancari, l’empresa no té a l’entitat financera al seu consell d’administració, sinó que es tracta només d’un proveïdor de diners a un tipus d’interès pactat, sense cessió d’accions.

Quins tipus de projectes són els més adequats?

Les empreses de capital risc operen en diferents trams d’inversió, i segons això es seleccionaran els projectes:

  • Empreses amb inversions petites en fases inicials (seed capital i start-up): entre 300.000 i 1.000.0000 d’euros per projecte. Inverteixen en projectes d’un elevat potencial de creixement, bàsicament en l’àmbit tecnològic.
  • Empreses amb inversions mitjanes: 1-10 milions d’euros. Inverteixen en empreses ja consolidades, que necessiten una aportació de capital per desenvolupar-se més ràpidament.
  • Empreses amb grans inversions unitàries per sobre dels 10 milions d’euros. Lligades normalment a grups industrials, sortides a borsa, compres de grans empreses per part dels seus directius, etc. En aquest cas, normalment no és necessari que es tracti d’empreses tecnològiques.
Quin és el procés a seguir per obtenir finançament del capital risc?

Normalment, les fases a seguir fins a obtenir el finançament seran:

  1. Sempre és necessari haver elaborat un pla de negocis complet i detallat. El pla ha de contenir les previsions pels propers 3-5 anys, i sobre tot indicar quants diners es necessitaran i per què.
  2. Un cop sigui definit el pla de negocis, s’han d’identificar les empreses de capital risc que més s’adeqüen al nostre perfil (petites, mitjanes o grans) i presentar-lo. També s’ha de tenir present el valor afegit que poden aportar. Així, si per exemple es vol desenvolupar una tecnologia per la telefonia mòbil, s’haurà d’anar a buscar una empresa de capital risc que estigui participada per un operador, perquè estarà més interessat en el nostre producte i aportarà més valor, coneixements i contactes.
  3. Normalment, els inversors signaran un contracte de confidencialitat amb el que es podrà estar tranquil respecte a la propietat intel·lectual.
  4. En un curt termini de temps, diran si estan o no interessats en el projecte. Si ho estan, començaran les anàlisis a fons amb diverses reunions a fi de conèixer el negoci i l’equip directiu.
  5. Posteriorment, s’establirà una valoració de l’empresa i els inversors presentaran el projecte al seu comitè d’inversions. Si aquest és aprovat, s’iniciarà un procés amb diverses etapes:
    • Dues diligències, o auditoria tècnica i tecnològica de l’empresa, patents, etc.
    • Auditories comptables.
    • Contracte d’accionistes.
    • Liurament dels diners.

Es tracta d’un procés llarg, de no menys de tres mesos, feixuc, i normalment només s’acaba invertint en un 3% dels contactes inicials.

Què busquen els inversors/es?

  • Un excel·lent equip de persones amb la formació i motivació adequada i, evidentment, involucrades al màxim en el projecte.
  • Un pla de negoci clar i amb uns objectius ambiciosos però, assolibles.
  • Factors diferencials sobre la competència.
  • Un mercat el més gran possible.
  • Una tecnologia pròpia patentada o patentable.
  • Que la inversió sigui escalable, és a dir, que es pugui dur a terme per trams en funció del compliment dels plans previstos.
  • Una sortida (desinversió) el més clara possible.
  • Una ràtio rendibilitat/risc més que raonable.
Per obtenir més informació clica aquí: CAPITAL RISC.

Els Business Angels

Els Business Angels són inversors individuals, amb èxit, que a títol privat aporten:

  • el seu capital,
  • el seu capital i els seus coneixements tècnics,
  • el seu capital, els seus coneixements tècnics i la seva xarxa de contactes personals.
Per a:
  • emprenedors/es que volen posar en marxa un projecte empresarial (capital llavor).
  • empreses que es troben en l’inici de la seva activitat (capital d’inici).
  • empreses que han d’afrontar una fase de creixement (expansió capital).
amb l’objectiu de:
  • obtenir una plusvàlua a mig termini.
  • seleccionar un projecte empresarial de gran èxit.
  • retrobar el potencial dels inicis.
  • transferir els seus coneixements.

Els Business Angels financen operacions d’entre 18.000 i 150.000 euros de capital en societats amb perspectives de creixement ràpid que permetin a l’inversor una sortida a mig termini, entre tres i cinc anys.

Aquests inversors/es poden actuar sols, però habitualment s’agrupen. Aquestes xarxes de Business Angels posen en contacte inversors potencials i empreses o persones emprenedores que cerquen finançament, realitzant una selecció dels projectes a finançar per a cada inversor, oferint i garantint la informació dels projectes als inversos/es, permetent mantenir l’anonimat d’ambdues parts fins al moment de l’acord i possibilitant un marc formal per a la negociació i els intercanvis entre elles.

El principal avantatge per l’emprenedor/a és aconseguir capital per a la seva empresa, a canvi d’un percentatge de les seves accions. Probablement li caldrà però, assessorament sobre el perfil d’inversor convenient i l’estratègia més adequada per dur a terme la capitalització, ja que aquesta no és una activitat habitual de la seva empresa.

Per a més informació clicar aquí: www.bancat.com.

El Préstec

estalvi2

El préstec és un instrument de finançament pel qual una entitat financera lliura una quantitat fixa de diners a una empresa, que en pot disposar en un únic moment, amb l’obligació per a l’empresa d’atendre el pagament periòdic tant dels interessos com del principal, segons el quadre d’amortització acordat contractualment.

El que diferencia el préstec d’altres instruments de finançament és:

  • L’import del préstec es rep d’un sol cop, a l’inici de l’operació.
  • Els interessos no es paguen per anticipat. L’empresa retornarà a l’entitat el capital i
    els interessos mitjançant quotes periòdiques (que poden ser mensuals, trimestrals,
    semestrals, etc.) segons el quadre d’amortització inclòs al contracte de l’operació.

Cal assenyalar que el préstec no és l`instrument més adequat pel finançament del circulant; el crèdit és una modalitat de finançament més adequada a aquestes necessitats.
Si l’empresa escull un préstec com alternativa de finançament, és molt important que conegui exactament quants diners necessita, quan els utilitzarà, durant quin termini i com els podrà reemborsar, és a dir, l’import i periodicitat de les quotes assumible per l’empresa.

Avantatges
  • El principal avantatge del préstec és que l’empresa pot disposar de fons a mig i llarg
    termini per dur a terme inversions en actius fixos que permetin generar un rendiment
    superior al cost efectiu del préstec.
  • Totes les despeses, interessos i impostos originats pel préstec tenen la consideració de despesa fiscalment deduïble per l’empresa.
Inconvenients

  • L’inconvenient que se’n deriva és que el préstec augmenta el nivell d’endeutament (passiu) de la societat i debilita la seva posició financera.
  • S’ha de considerar detingudament a l’hora d’establir l’import del préstec és que l’empresa ha de pagar les quotes periòdiques, que inclouen la part d’amortització i la d’interessos pel total de l’import pendent de retornar, encara que la empresa no utilitzi immediatament la totalitat dels fons prestats.

Com que aquesta situació es pot preveure, a la negociació prèvia del contracte amb l’entitat financera, l’empresa pot demanar un període inicial de carència en l’amortització del principal en què l’empresa tan sols paga interessos. Fins i tot, malgrat no ser habitual, l’empresa pot negociar amb l’entitat financera que el període de carència estigui exempt no només de pagament del principal sinó també d’interessos. A la pràctica, aquesta negociació és difícil d’obtenir, a menys que el préstec estigui
vinculat a una operació de finançament oficial (Institut Català de Finances, Instituto de Crédito Oficial…).

Riscos:
  • El risc principal d’un préstec és que l’empresa no pugui fer front al pagament de les quotes. En el pitjor dels casos, això pot arribar a representar l’execució per part de l’entitat de les garanties aportades per la societat o els seus accionistes.
  • Des del punt de vista financer, els préstecs tenen el risc del tipus d’interès. Això vol dir que un préstec a tipus variable presenta un risc de pujada del tipus d’interès durant la vida del préstec. Aquest fet augmentarà el cost financer del préstec en relació al tipus d’interès inicial. Inversament, un préstec a tipus fix també te un risc derivat de la baixada del tipus d’interès durant el període del préstec, encara que es tracta d’un cost d’oportunitat i no d’un augment del cost financer del préstec.
Per a mes informació clicar aquí: PRÉSTECS.

El Lísing

Les operacions d’arrendament financer o lísing (leasing en anglès), són un instrument de finançament de béns mobles o immobles que consisteix en la cessió, per part de l’empresa propietària del bé (societat de lísing), dels drets d’utilització d’aquest bé a l’empresa contractant del lísing, durant un període de temps pactat a canvi d’una quota d’arrendament.

El contracte de lísing ha d’incloure obligatòriament una opció de compra del bé, que l’empresa pot exercir finalitzat el període establert d’arrendament. En cas que no l’interessi adquirir la propietat del bé, no exercirà l’opció de compra i el tornarà a l’entitat de lísing o bé renovarà el contracte de lloguer. Habitualment, quan es contracta un lísing, l’objectiu és l’adquisició del bé mitjançant l’execució de l’opció de compra.

És per això que la finalitat principal acostuma a ser la d’obtenir finançament per tal d’adquirir el bé.

Donades les característiques fiscals d’aquest tipus de contracte, el lísing és un instrument interessant per aquells casos en què l’empresa desitgi exercir l’opció de compra. Es tracta, per tant, d’un instrument adequat per finançar a mig i llarg termini l’adquisició de béns materials de les empreses.

Cal destacar que els avantatges fiscals que regeixen un contracte de lísing només són aplicables quan el bé objecte del contracte es destini al desenvolupament d’una activitat empresarial o professional, donat que aquest és l’objecte de l’adquisició del bé.

Avantatges:
  • El lísing és un instrument eficaç i flexible per a l’obtenció de finançament destinat a l’adquisició de béns que es destinin al desenvolupament d’una activitat econòmica, ja que permet finançar el 100% de les inversions realitzades.
  • Ens permet gaudir d’una major liquiditat que si compréssim el bé utilitzant recursos propis, perquè no s’ha de desemborsar des del principi tot el preu del bé.
  • El règim fiscal especial que té, ens permet deduir pràcticament la totalitat de les quotes d’arrendament financer meritades, amb certs límits establerts en funció dels coeficients d’amortització.
Inconvenients:
  • Com a inconvenient cal destacar la càrrega financera que hem de suportar i que no es donaria en cas que compréssim el bé al comptat. D’altra banda, també cal destacar que els tipus d’interès acostumen a estar per sobre dels que s’apliquen als préstecs hipotecaris.
  • La duració del contracte d’arrendament financer és irrevocable, i la resolució del contracte per causes imputables a la nostra empresa ens pot comportar greus conseqüències.

El Renting

pont

Es tracta d’una operació per la qual l’empresa lloga a una entitat de rènting un determinat bé durant un període de temps prefixat, amb la particularitat que el propi lloguer (quota de rènting) inclou el manteniment i les reparacions del bé durant el termini de l’operació, així com d’altres despeses relacionades amb la seva utilització, com ara assegurances o impostos.

No es tracta, doncs, d’una operació amb la finalitat que al venciment del lloguer el bé passi a ser propietat de l’empresa, donat que en finalitzar el contracte de rènting l’empresa haurà de retornar el bé, encara que el contracte pot prorrogar-se.

El rènting s’utilitza per llogar tot tipus de maquinària (industrial, agrícola, de transport, d’obra pública, etc.) equips informàtics, equipament d’oficines (telefonia, copiadores, telefax, etc.) i fins i tot immobles.
També poden ser objecte de rènting béns immaterials com, entre d’altres, programari informàtic, patents o llicències.

Cal tenir en compte que l’operació de rènting no pot permetre l’opció d’adquisició del bé per part de l’empresa. Si així fos, s’assimilaria al lísing a tots els efectes comptables i fiscals.

Avantatges
  • El principal avantatge del rènting és que l’empresa pot disposar dels béns sense necessitat d’utilitzar fons propis o finançament aliè per a la seva adquisició. A més, no afecta l’estructura financera de l’empresa, atès que no es reconeix el deute al passiu del balanç.
  • Uniformitat dels pagaments en el temps. La utilització del rènting permet convertir un cost variable i incert (avaries, manteniments, augment de les tarifes d’assegurances, impostos, etc.) en un cost fix i constant, integrat dins la quota mensual de rènting.
  • Pot incorporar, subjecte a les especificacions contractuals, l’obligació per part de l’entitat de rènting de facilitar a l’empresa un bé substitutiu durant el temps que durin les reparacions del bé objecte del contracte.
  • La utilització del renting, comparat amb l’adquisició, permet un major ritme de renovació dels béns que s’arrenden. En finalitzar el contracte original l’empresa pot contractar un altre renting amb els models i tecnologies més actuals, sense els problemes que presenta la revenda de béns obsolets.
  • Des del punt de vista financer, el renting pot arribar a resultar una alternativa molt competitiva, perquè les empreses de renting, al treballar amb grans volums, poden aconseguir millors preus i repercutir aquests descomptes que obtenen dels fabricants, asseguradores i empreses de manteniment en un cost més assequible per als seus clients.
  • El rènting incorpora un important avantatge fiscal, donat que l’import de les quotes és íntegrament deduïble a efectes de l’Impost de Societats.
Inconvenients
  • Com a inconvenient cal destacar que un contracte de renting no consisteix en una compra, l’empresa no adquireix la propietat del bé.
  • A més, a l’inici del contracte de renting l’empresa ha de satisfer una fiança en garantia dels possibles danys que pugui patir el bé.
  • S’estableixen uns determinats límits d’utilització del bé que en cas que l’empresa els superi, poden representar un cost adicional. Per exemple, en el cas dels vehicles, generalment es fixa un límit de quilòmetres per any.
  • Malgrat l’avantatge que el manteniment, reparació i conservació van exclusivament a càrrec de l’entitat de renting, cal assenyalar com un inconvenient derivat d’això l’obligatorietat de fer aquestes activitats a través de les empreses (tallers oficials, concessionaris, etc.) designades per l’entitat de renting.
Riscos
  • El principal risc del contracte de renting és el de perdre el dret a utilitzar el bé. En cas que l’empresa no pagui alguna de les quotes, la societat de renting pot exigir la resolució del contracte, amb la corresponent devolució del bé.
  • Un altre risc deriva de la possibilitat per part de l’empresa de renting d’incorporar una clàusula que estableixi una penalització en el cas que l’empresa cancel·li anticipadament el contracte. Aquesta penalització pot arribar a ser de fins a un 50% de les quotes pendents de liquidar.
Per a més informació clicar aquí: RENTING
CLOSE
CLOSE