Centre de promoció econòmica i serveis a les empreses

El càlcul del punt mort

grafic

El tercer element de la Prova del Tres és el punt mort.

El punt mort és el volum de vendes que cal aconseguir per cobrir tots els costos.

Si no hi ha mercat suficient per arribar al punt mort, llavors la idea empresarial no és viable (consulteu l’article “Llista costos empresa”: us permetrà tenir en compte bona part dels conceptes de cost que cal tenir en compte.).

Per calcular el punt mort caldrà conèixer els costos que previsiblement tindrà l’empresa, però també tenir una idea dels preus dels productes o serveis que es volen oferir.

Amb aquesta informació es poden aplicar les fórmules següents:

punt mort = costos fixos/marge brut nominal
…o bé…
punt mort = costos fixos/marge brut percentual

Fixa’t que la fórmula conté dos conceptes nous: els costos fixos i el marge brut comercial.

Costos variables i costos fixos

Hi ha dos tipus de costos: els costos variables i els costos fixos.

Els costos variables són aquells que varien quan el volum de vendes varia. És a dir, si les vendes augmenten, els costos variables augmenten; si les vendes disminueixen, els costos variables disminueixen. Un bon exemple d’un cost variable seria una comissió a un venedor: com més vengui, més diners en comissions haurà de pagar l’empresa.

Al contrari, els costos fixos són aquells que no varien amb les vendes. Un exemple de cost fix pot ser el lloguer d’un local: per molt que variïn les vendes, el lloguer serà sempre el mateix. La suma de tots els costos fixos ha d’aparèixer a la part superior de la fórmula del punt mort.

Malgrat que hi ha costos que clarament són fixos o variables, a vegades la seva classificació depen del tipus d’empresa i l’activitat que exerceix. En l’apartat d’articles trobaràs un llistat dels costos més habituals d’una empresa.

Marge brut comercial

Per explicar el significat de marge, imaginem que habitualment una empresa ven per 50 euros un producte que compra per 25 euros i que, a més a més, paga una comissió de 5 euros al venedor per cada producte venut.

És important assenyalar que el cost de compra del producte i la comissió del venedor són costos variables: com més productes vengui aquesta empresa, més haurà de comprar i més euros haurà de pagar en comissions.

Si al preu del producte se li resta el seu cost de compra i la comissió, obtenim l’anomenat marge brut comercial nominal (MBn), que és de 20 euros per cada producte venut. L’empresa haurà de fer front als costos fixos amb els marges de la venda dels seus productes.

MBn = Preu Venda Públic (PVP) – Costos Variables Unitaris

Si es divideix el marge brut comercial nominal pel preu del producte (PVP) i multipliquem aquesta divisió per 100, s’obté l’anomenat marge brut comercial percentual que, en aquest exemple, és del 40%.

Marge brut comercial percentual = [(PVP - Costos Unitaris) / PVP] x 100

El marge brut comercial, sigui nominal o percentual, ha d’aparèixer a la part inferior de la fórmula del punt mort.

Si tens qualsevol dubte sobre com definir el concepte de producte o servei, com definir l’estratègia comercial o com calcular el punt mort, en l’article “Llista costos empresa” trobaràs exemples que et poden resultar d’utilitat.

De totes maneres, es disposa d’una eina (elaborada en EXCEL en un arxiu anomenat “Punt mort.xls”) que li permetrà fer el càlcul del punt mort del seu projecte empresarial.

Capital necessari

Una vegada analitzat el concepte, l’estratègia comercial i el punt mort és recomanable -en la majoria de les activitats- identificar el capital inicial necessari per sustentar l’inici de l’activitat.

En aquest sentit, s’han de prendre certes decisions en coherència amb l’estratègia de l’empresa, entre les quals destaquen:

  • La inversió en actiu fix (equips, immobles, etc.).
  • La inversió en existències inicials.

Ara bé, abans de prendre cap decisió, s’han de tenir en compte algunes consideracions prèvies:

Cal avaluar l’oportunitat de comprar o llogar el local. En el primer cas, s’hauria de considerar el cost total de l’operació junt amb l’import de l’immoble. En el cas del lloguer, s’hauria de tenir en compte el cost total de la fiança.

Independentment de l’opció que s’esculli per al local, és necessari realitzar una previsió del condicionament del mateix per al desplegament de l’activitat.

En aquest sentit, és recomanable la identificació de totes les instal·lacions necessàries així com la maquinària a utilitzar (mobiliari, xarxes, ordinadors, etc.).

A més a més, cal tenir en compte el cost dels elements que la llei corresponent dictamini com indispensables per al desplegament de l’activitat, així com els elements de seguretat i antirobatori corresponent.

Així mateix, també s’hauran de comptabilitzar dins el capital inicial totes les existències necessàries per obrir el negoci. En el cas d’una botiga de roba, es correspondria amb el cost de tota la roba que conté la botiga en el moment de la seva obertura.

També serà necessari avaluar la utilització d’una furgoneta i/o cotxe, i caldria preveure el seu cost.

Dins la previsió del capital inicial també seria convenient la inclusió de les despeses de primer establiment i de constitució de l’empresa.

A l’últim, i depenent de la iniciativa empresarial, és necessari quantificar la campanya inicial d’obertura (despeses en publicitat, inauguració, mostres, etc.).

Llistat de costos d'una empresa

Per a un correcte càlcul del punt mort, assegura’t que has tingut en compte els costos que es llisten a continuació perquè solen ser els més habituals a les empreses. És important destacar que no s’ha distingit entre costos fixos i variables ja que això dependrà de cada empresa:

1. El  cost de les vendes: Cada vegada que es ven un producte, aquest canvia de propietari i, per tant, l’empresa perd el valor de cost d’aquest bé, ja que deixa de tenir-lo al magatzem. Es tracta d’un cost variable, ja que un augment de les vendes implicarà la necessitat d’adquirir més productes acabats per al seu emmagatzematge i posterior venda.

Per exemple, quan una galeria d’art ven per 100 euros un quadre que li va costar 60 euros, el cost d’aquesta venda són els 60 euros que va costar el quadre.

2. Despeses de personal. Retribucions al personal, sigui quina sigui la forma o concepte pel qual se satisfan. Inclouen:

  • Retribució pròpia, en cas d’autònoms/es.
  • Assegurances d’autònoms: cotitzacions al règim especial d’autònoms/es (o cotitzacions del col.legi professional si estan exempts de la Seguretat Social).
  • Sous de personal i col.laboradors/es: salari brut del personal assalariat i persones col.laboradores (incloses les despeses de transport del personal al centre  de treball, despeses de viatges i tot tipus de despeses socials).
  • Seguretat Social a càrrec de l’empresa: quota patronal del règim general de la Seguretat Social.
  • Aportacions a sistemes complementaris de pensions o un altre sistema anàleg de cobertura.

3. Despeses de R+D: Despeses en recerca i desenvolupament per serveis encarregats a altres empreses en aquest camp.

4. Despeses financeres. Inclouen:

  • Honoraris de notaris, tributs, etc., per a l’ampliació de capital, formalització, ampliació o cancel.lació de  préstecs.
  • Interessos (i altres despeses) de préstecs i crèdits rebuts.
  • Interessos, comissions i despeses per descompte d’efectes (lletres), per cobrament de rebuts, etc.
  • Descomptes que concedeixi l’empresa als seus clients per pagament immediat, estiguin o no inclosos en factura.

5. Despeses tributàries: inclouen tota mena d’impostos, contribucions, taxes, etc. de caràcter empresarial (Impost d’Activitats Econòmiques), excepte l’Impost de Societats, ja que aquest grava la renda. També inclou la quota d’IVA en el cas que es tributi per mòduls en aquest impost.

6. Subministraments: consums d’aigua, llum, telèfon, gas i altres serveis. Si resulta difícil determinar l’import d’aquests conceptes, considera un import fix tots els mesos. Si, en canvi, es tracta del consum elèctric que es produeix en fabricar un producte o prestar un servei, llavors es tracta d’un cost variable.

7. Lloguers i cànons: pagaments per l’arrendament de béns mobles i immobles (locals, despatxos, maquinària, lísing, etc.). Pot tractar-se d’un cost fix, si es fa efectiva una mateixa quantitat de forma anual o mensual, o variable si el cost se supedita a qüestions tals com la facturació (com passa amb el lloguer d’alguns locals situats en centres comercials), etc. Els cànons són quantitats fixes o variables que se satisfan pel dret a l’ús o a la concessió d’ús de les diverses manifestacions de la propietat industrial (per exemple, les franquícies).

8. Assegurances: primes satisfetes en concepte d’assegurances, excepte les de la Seguretat Social (ex.: assegurances d’incendi, de responsabilitat civil).

9. Manteniment i reparacions: despeses derivades de la conservació de l’immobilitzat material, edificis i locals, maquinària, elements de transport, eines i utillatge, així com mobiliari i efectes (inclosos els equips informàtics).

10. Serveis exteriors: honoraris de gestories, economistes, advocats, auditors, notaris, etcètera, així com les comissions d’agents intermediaris i independents. Igualment s’inclouen aquí les despeses per treballs que formen part del procés productiu (subcontractació) realitzats per altres empreses.

11. Serveis bancaris i similars: quantitats satisfetes en concepte de serveis bancaris i similars que no tinguin la consideració de despeses financeres.  Per exemple, comissions per la realització de transferències, per canvi de moneda estrangera, etc.

12. Transports: inclou totes les despeses per aquest concepte, tant per compres com per vendes, i ja sigui un servei a càrrec de l’empresa, com si són facturats per tercers. També s’hi inclou el combustible de la furgoneta pròpia. Es tracta en la majoria dels casos d’un cost variable ja que sol anar lligat a la marxa del negoci.

13. Despeses diverses: pagaments originats per les despeses de neteja, compres de material d’oficina, fotocòpies, impresos, publicitat, propaganda, manutencions, retencions públiques. etc.

14. Despeses extraordinàries: pèrdues i despeses de quantia significativa que compleixin dues condicions: cauen fora de les activitats ordinàries i típiques de l’empresa i no s’espera que es produeixin sovint (inundacions, incendis, sancions, etc.). Lògicament, és difícil preveure-les.

15. Amortitzacions: els béns que posseeix l’empresa (en tenim exemples a la llista d’inversions que s’inclou en aquest producte) pateixen un desgast (una pèrdua de valor) per l’ús que se’n fa. L’amortització és una mesura d’aquest desgast, d’aquesta pèrdua de valor.

Per exemple, una furgoneta és una inversió però, a mesura que s’utilitza, va perdent valor any rere any per l’ús que se’n fa. Si el vehicle va costar 15.000 euros és possible que al cap d’uns 2 anys hagi perdut 6.000 euros. Això representa una pèrdua de 3.000 euros a l’any i, per tant, es tindrà en compte un cost (s’amortitzarà) de 3.000 euros a l’any. Aquest cost ha de figurar com un més de la llista.

Per acabar, recorda que tots els conceptes de cost han d’anar sense IVA en el cas de les empreses en què aquest impost és neutre. Per a les altres, l’IVA ha d’anar inclòs en cadascuna de les partides.

Càlcul del punt mort

El càlcul del punt mort correspon al càlcul de les vendes necessàries per cobrir, amb el marge comercial, els costos fixos pressupostats. La seva formulació és simple.

Vendes =  Despeses fixes / Marge brut

S’obté el marge brut amb la fòrmula següent:

Marge brut = 1 – (Costos variables unitaris / PVP)

És important no incloure l’IVA en cap dels conceptes de les fórmules, tret que no sigui deduïble pel règim fiscal al qual estigui acollida l’empresa.

També és important incloure en els costos fixos el salari imputable als promotors del projecte encara que no el cobrin. Això es deu al fet que l’empresa ha d’estar en condicions de poder retribuir, almenys a mitjà termini, tots els factors productius: no cobrar els sous és una simple decisió de finançament d’inversions o de pèrdues.

Aquesta mateixa anàlisi es pot realitzar quan hi ha diversos productes, però llavors el marge brut haurà de ser ponderat pel pes de la facturació de cadascú.

S’obtindrà, així, un marge brut ponderat i la resta de les formulacions continuaran sent vàlides. A continuació es presenta un exemple de com s’arribaria al marge brut ponderat:

Producte Preu Unitari (I) Cost Unitari (II) Quantitat venuda (a) Percentual (II)/(I)x100 (b) Nominal (I)x(II) (b)
A 10 euros 5 euros 100 unitats 50,00 % 500 euros
B 12 euros 4 euros 300 unitats 66,67 % 800 euros
C 9 euros 6 euros 50 unitats 33,33 % 300 euros
TOTAL (c) 450 unitats
MARGE BRUT PONDERAT: ( a x b ) / c 59,26 % 677,78 euros

Tot i que no es tracta de càlculs gaire complicats, recorda que disposes també d’un programa que et pot ajudar a calcular el punt mort.

CLOSE
CLOSE