Centre de promoció econòmica i serveis a les empreses

Concepte de producte o servei

Exposició Fruites i Verdures 1

El primer element que ajuda a avaluar la idea empresarial és comprovar si està clar el “concepte” de producte o servei que es vol oferir. Un concepte ambigu o mal estructurat pot portar a errors especialment greus (document “Exemples error definició producte”: permet adonar-se de la importància de definir correctament el concepte del producte o servei).

Per exemple, alguns/es emprenedors/es que han creat empreses de neteja han sabut entendre que la seva clientela cerca no sols un servei de neteja ben fet sinó, a més a més, resoldre tots els problemes de manteniment de les seves oficines. Per aquest motiu, el concepte de servei que ofereixen és “resoldre tots els problemes de manteniment de les oficines”.

Com més clar sigui el concepte, més fàcil serà saber com hauria de ser l’empresa i què es necessitarà per portar-la a terme. Seguint l’exemple anterior, aquest concepte obliga els emprenedors a observar atentament quins són els possibles problemes de manteniment d’una oficina, permet identificar quines feines es poden oferir i facilita l’elaboració d’uns arguments de venda molt precisos.

El cas de les "Ensaimades", una definició incorrecta de concepte de producte

Historial

Aina i Apol·lònia Moll són filles de pastissers de Palma de Mallorca. Des de petites veien que l’ensaïmada era el producte “estrella” de la pastisseria familiar, on s’elaboraven de forma artesanal.

De fet, no donaven l’abast a produir la quantitat d’ensaïmades que demandaven els seus clients, sobretot turistes. L’ensaïmada és el dolç típic de Palma de Mallorca. És un dels productes més famosos de Mallorca a tot el món: qui no coneix l’ensaïmada mallorquina, la genuïna?

Després d’acabar els estudis, Aina va estudiar Direcció i Administració d’Empreses, i Apol·lònia va aprendre l’ofici dels seus pares. Les germanes Moll es van plantejar la possibilitat de fabricar en sèrie les ensaïmades, sense perdre qualitat, i vendre-les a la Península.

Finalment, van aconseguir produir i comercialitzar dos tipus d’ensaïmades: unes farcides de cabell d’àngel i les altres sense farciment, amb una qualitat molt similar a les elaborades a la pastisseria artesanal. Tot i així, Aina i Apol·lònia observaven com les vendes a la Península eren baixes, mentre que les vendes a la pastisseria familiar continuaven sent espectaculars. Ja no podien suportar la pressió financera que suposava produir i distribuir les ensaïmades i no vendre a la Península. Devia ser, doncs, que als turistes només els agrada comprar ensaïmades a Mallorca, i no a les seves poblacions d’origen. Elles mateixes van respondre l’enigma.

Anàlisi del cas

El concepte de producte és erroni. Aina i Apol·lònia van pensar que l’ensaïmada es venia com un dolç, i perquè és molt bó. Però en realitat, la gent compra l’ensaïmada com a souvenir, no com a dolç. I com a souvenir que és, l’ensaïmada es compra a Mallorca, no a la població d’origen del comprador.

Finalment, Aina i Apol·lònia van redefinir el concepte del negoci i actualment venen les ensaïmades a hotels i aeroports de les Illes.

Professor a la carta, un cas de definició errònia del concepte de servei

Historial

Després de molts anys fent classes particulars, Montse i Olga han decidit crear una cooperativa amb diverses persones més i professionalitzar els seus serveis. Així, han anat cercant persones de diferents àmbits, de tal manera que ara poden oferir classes particulars de qualsevol assignatura tant a nens de primària com a universitaris i, a més a més, oferir classes de música i idiomes.

Anna, estudiant de Belles Arts que imparteix les classes de dibuix, ha dissenyat un cartell molt cridaner que es penja en taulers d’anuncis de facultats, instituts, col·legis, biblioteques, ludoteques, centres cívics, etc.

A les poques setmanes, el desànim es va començar a estendre’s: és cert que estan fent alguna classe, però totes són a antigues alumnes. Sembla que els cartells no tenen l’efecte desitjat i tothom comença a culpar a Anna. Però ella no és la responsable del desastre.

Anàlisi del cas

El principal problema és la falta de concreció del concepte de servei: les emprenedores han volgut abastir a una gran quantitat de públic (des de nens de primària fins a estudiants universitaris, passant per persones de qualsevol edat que desitgin rebre classes de música i idiomes), però aquesta diversitat les perjudica ja que:

  • Algú que desitja rebre coneixements especialitzats (un estudiant universitari que necessita ajuda per superar l’assignatura de Models Economètrics o una persona que vol perfeccionar el seu anglès) pot pensar que els professors no estan prou preparats si, a més a més, es dediquen a donar classes a nens de primària o secundària. Aquestes persones preferiran acudir a acadèmies especialitzades o recorreran a professors particulars que es dediquin exclusivament a la matèria en què estan interessats.
  • Els pares que estan cercant un professor perquè ajudi el seu fill a fer els deures a casa pensaran que es tracta de persones massa preparades i que els cobraran tarifes molt altes. Aquestes persones preferiran comptar amb algún conegut al qual, a més a més, segons el cas, poden demanar-li que passi a buscar el nen a l’escola i que li doni el berenar.
CLOSE
CLOSE