Centre de promoció econòmica i serveis a les empreses

La recepta d’en Joan Majò per sortir de la crisi

joanmajoJoan Majò, exministre d’Indústria i Energia, ha estat a l’auditori del centre  Can Calderon  convidat pel Consell Económic i Social conjuntament amb d’altres personalitats,  per parlar sobre “Els reptes de la indústria”.

Ha començat dient que al títol de la ponència li faltava un aclariment  que ell mateix s’ha encarregat d’afegir: “Els reptes de la indústria per sortir de la crisi”.

Donat que  la situació de crisi era el punt de partida, ha dedicat una part de la seva intervenció a explicar -de forma molt pedagògica- com van ser de diferents les raons que van provocar la crisi de la economia espanyola respecte a les que van provocar la crisi d’Europa i EE.UU, i com preveu, en conseqüència, que siguin també de diferents els factors desencadenants, i sobretot el moment, d’iniciar el creixement de la economia al nostre país.

Ni les subprimes ni les hipoteques- basura, ni la davallada financera internacional han estat – segons Majó- les raons de la nostra crisi. Els bancs i les caixes espanyoles no havien comprat productes tòxics que els aboquessin a una situació desesperada (perquè el Banc d’Espanya no els va permetre comprar-ne, ha aclarit el ponent); la raó principal que ha provocat la crisi de l’economia espanyola ha estat la bombolla inmobiliaria i tot el que ha fet caure al seu voltant quan la bombolla va esclatar.

La causa no va ser la crisi financera, però s’hi  va arribar per falta de liquidessa i aquesta l’ha explicat molt bé. Els bancs capten diners d’estalvis i els presten amb un bon interès, origen del seus beneficis; però durant 10 anys a Espanya no tan sols no s’ha estalviat gaire sinò que no fèiem més que demanar crèdits. Molta demanda  i, per tant,  grans oportunitats de beneficis: els bancs han estat acudint als mercats financers per comprar diners i prestar-los als clients. Com en una espiral que no se sap on comença , quan la bombolla esclata, l’endeutament com a mitjà de creixement provoca un problema de liquidessa, l’Estat acut i els compra actius que els permetin tenir diners per seguir donant prèstecs i no estrangular l’activitat d’empreses i families, però el diner és conservador i els bancs i les caixes dediquen aquestes entrades d’ingressos per treure’s de sobre deutes i pagar interessos dels diners comprats als mercats financers.

La situació coindideix amb la crisi financera internacional i la situació inicial d’interrupció de creixement  -ara sí- es converteix en crisi amb totes les lletres i efectes, i amb unes conseqüències més greus que a Europa i EE.UU perquè el nostre creixement s’ha basat principalment en l’activitat lligada a la construcció (la part del PIB procedent d’aquest sector ha estat del 14% a Espanya, del 4% a Alemanya). Obviament, aturada general: la indústria s’en resenteix, l’ocupació es descontrola (1.200.000 persones d’entre els aturats procedeixen de la construcció), l’activitat s’enlenteix, les inversions es frenen, el consum baixa…..

foto 1

En Joan Majò creu que ja hem tocat fons. Però es tem que romandren en aquesta situació més temps que les economies del nostre voltant, i que els esforços que s’haurien de fer -al marge de les mesures tacticistes que ja s’han posat en marxa- té a veure amb canvis d’estrategia económica: refer l’estructura del PIB, i basar el creixement en activitats sòlides,  com les que crea la indùstria.

Per recuperar-nos de la crisi i aconseguir  nivells duradors d’activitat, creixement i ocupació, la recepta d’en Joan Majò -i aquí enllaça de plé amb el tema proposat al títol de la ponència és:

1. No recuperar la part del PIB perduda amb la construcció substituint-la amb el sector serveis, sinó amb activitats del sector industrial.

2. No fonamentar les esperançes en la reactivació del consum interior, sinó en la demanda exterior, en les exportacions. Els paisos del voltant sortiran abans que nosaltres de la crisi, i  s’ha d’aprofitar (per altra banda, diu que aquí prou tindrem tractant de “desendeutar-nos”).

3. Augment de la eficiència productiva en la indùstria aplicant innovació i pensant en el mercat exportador.  (Les reflexions  -molt interessants per altra banda-  sobre les rigidesses del mercat laboral i  l’atur estructural i endèmic al nostre país, i la seva influència en el creixement económic donarien per altre article ).

En Joan Majó ha explicitat els objectius d’una manera sintètica: creixement basat en valors sòlids com els de la indústria, desendeutament pùblic i privat que permeti reactivar el consum, augment de l’ocupació i, mentre aixó arriba, exportar, exportar i exportar.

Viladecans Televisió

Comparteix
    Escriure un comentari

    CLOSE
    CLOSE