Centre de promoció econòmica i serveis a les empreses

Anàlisi de les tendències de consum IV

Divendres, toca reflexionar sobre quines tendències de consum hem de conéixer i tenir en compte pel futur dels nostres productes i serveis.

La tendència que esmenta l’estudi de l’Anella en quart lloc té un nom curiós per una realitat que s’ha anat accentuant en tots els païssos del món: ultrasofisticació@megaurbs, és a dir, sóm urbanites (el 50% de la població mundial viu a ciutats, al 2o50 será el 70%; si incorporem les economies emergents, els números es disparen per tot arreu: al 2030 la Xina tindrà 221 ciutats amb més d’1 milió de persones, i la Índia en tindrà 68. A Europa n’hi ha 35 actualment).

Els ciutadans urbans xinesos han passat d’una mentalitat de “supervivència” a una de “gaudiment”.  L’urbanita, com a consumidor, és cada vegada més sofisticat, més atrevit, més liberal i propens a provar coses noves. Per tant, necessita:

* nous estímuls i sorpreses per lluitar contra la rutina   * gaudir d’experiències memorables i irrepetibles

Pensem en els viatges d’estiu. Quan us retrobeu amb els amics no teniu la sensació d’estar participant en un concurs per veure qui l’ha feta més grossa?? qui ha anat més lluny, qui s’ha banyat en un riu amb més cocodrils, qui ha menjat la cosa més repugnant … perills, pujades d’adrenalina, experiències extranyes, menjars exòtics …. Altres destins curiosos: rutes pels escenaris dels pobles on es graben sèries de televisió (Doctor Mateo, La Riera, Ventdelplà…). Heu sentit parlar dels viatges de turisme humanitari ? existeixen;  s’organitzen viatges per anar a veure qué malament ho ha passat i -el que és pitjor- ho està passant la gent de païssos en guerra, o que acaba de patir una terrible catàstrofe natural (evidentment no es venen els viatges amb aquests arguments, és clar). I qui no coneix a algú que és capaç de fer 80 kilòmetres només per menjar un “…. …(posa el que vulguis) que m’han dit que és boníssim”.

Noves experiències, vivències exclusives, novetats, dinamisme …. i, aixó no ho cita l’estudi, però jo diria que també hi és: la possibilitat d’explicar-ho i mostrar-ho en álbums Picasa,  tuits, Facebook, mòbils ….. L’èxit dels productes de luxe, tan estimats, tenen molt a veure amb aquesta mena d’exhibicionisme que afegeix valor al producte: no només el tinc i el gaudeixo, sinó que tots ho podeu veure. El dia de la mare és aquest diumenge: n’he sentit machaconament anuncis sobre els packs de “La vida es bella”, que venen com a experiències i emocions  arregades, en aquest cas, d’amor filial.

Per altra banda, els esports d’aventura, ….. a qui si no als urbanites els hi fa gràcia?. El pagès, el ramader, l’home de camp, no necessita desestressar-se, carregar bateries per començar de nou el dilluns,  per desempallegar-se de la sensació d’avorriment i rutina … entre d’altres coses perquè vida i treball no semblen tan clarament dividides, solen ser un continuum.

Se us acudeixen més exemples?

Comparteix
    1 comentari
    1. Yo añadiría lo que me parece un buen ejemplo del tema: la aparición en los últimos años de los huertos ecológicos y su oferta de parcelas en alquiler; en Gavà tenemos un buen ejemplo, donde por una cantidad moderada mensual puedes tener tu propio huerto familiar con toda una serie de servicios complementarios.

      Este tipo de actividades basan su éxito en ofrecer una experiencia positiva al consumidor por sus valores emocionales que transmite a los que como yo, formamos parte de esta tribu de “urbanitas”.

      Interesante paradoja: ¿hasta que punto estas emociones que despierta la llamada al campo es más visceral que racional?, ya se sabe, la vida en el campo no es tan idílica como podamos tenerla en nuestra mente; esfuerzo, horarios, comodidades…

      Estaría bien plantear alguna reflexión en este sentido: las emociones y su papel en los procesos de compra.

    Escriure un comentari

    CLOSE
    CLOSE